El patrimoni del Pirineu

Al Pirineu les coses del patrimoni històric es mouen. Vam ser a Gerri de la sal amb una parella extraordinària que està revitalitzant l'activitat dels salins. Feia gairebé trenta anys que no es produia sal al poble que la porta al cognom i ara s'inicia un camí que pot ser entusiasmant. La Generalitat ha elaborat un projecte de desenvolupament que inclou la posada en marxa de més salins, la creació d'un museu de la sal i fins i tot la d'un balneari. Més que un projecte per complir en un determinat termini es tracta d'un pla, d'un full de ruta a seguir a mesura que hi hagi les possibilitats.
Però és que els darrers anys s'han multiplicat les iniciatives de recuperació de patrimoni des dels museus del territori. I ara aquesta xarxa vol presentar-se amb una imatge compartida, que tindrà el web www.museudelpirineu.cat que estarà actiu els propers dies. Així que una mica de paciència, que ja arriba.

L'impacte de l'exposició del 29

L'exposició del 29 és un tema familiar, el pare sempre em parla dels caps de setmana que hi passava amb el meu avi voltant-la de dalt a baix. Alguna cosa hi tenia a veure l'avi amb l'organització, però no hem acabat d'aclarir-ho, a pesar de la consulta a les actes del consell directiu a l'arxiu administratiu de l'Ajuntament de Barcelona.
Quan he cercat autors que hagin treballat el tema he trobat arquitectes i gent de belles arts, historiadors que han tractat la qüestió a vol d'ocell i també en Joan Roca, el director del Museu d'Història de la ciutat, que ha estudiat els primers anys de la preparació de l'exposició. Ningú ha fet un treball sobre l'impacte econòmic en la marxa de la ciutat d'aquesta mostra que va anar acompanyada de grans canvis urbans durant molts anys, tot els que sumen els retards de l'exposició.
Un impacte en el que hi juga un especial paper el factor treball, l'arribada de milers de treballadors a la ciutat per les obres. El crack de la borsa de l'octubre, la por a la crisi i la fi de la feina de les obres van deixar una gran massa de treballadors a l'atur i en condicions de vida miserables, a les barraques que hi havia a tota la ciutat. Una situació que hauria de gestionar la República i que seria molt interessant veure reflectida en l'anàlisi dels fets polítics que van venir a continuació.

La Trasatlántica

La compañía Trasatlántica va ser un determinant actor de l'economia espanyola des de finals del segle XIX fins la guerra civil. Evocar la seva història ha estat una experiència molt gratificant gràcies a l'aportació d'Enric Garcia, conservador del Museu Marítim, que va compartir els seus coneixements i va donar accés a les fotografies i documents de l'empresa que es guarden al seu centre de documentació.
Per situar el tema vam recórrer a la pel.lícula "Barcelona, perla del Mediterráneo", una producció de 1912 de Tomàs Cabot per la Sociedad de Atracción de Forasteros, que és com es deia Turisme de Barcelona a començaments de segle XX. Aquesta pel.lícula va estar perduda molts anys i només s'en va obtenir una còpia a la filmoteca holandesa quan es va fer una crida internacional per part del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Els primers minuts els ocupa un llarg travelling a bord d'una embarcació que entra al port de la ciutat i mostra vaixells de vela i vapor amarrats als molls. Una altra pel.lícula utilitzada per aquest reportatge és una filmació familiar de Francesc Bordàs, un veí de Barcelona que posseïa una càmera de 16 milímietres i enregistrava les vacances familiars, en aquest cas un viatge trasatlántic amb destí a Nova York. Documents tots dos preciosos que hem pogut utilitzar per aquest reportatge emès a Valor Afegit.